Hugo Zárate va nàixer el 1946 a Avellaneda (Argentina), allí va ser educat en la JOC. Va arribar a Espanya en 1976 amb 30 anys. Després de passar l'experiència del seu propi procés migratori i tots els controls administratius i legals, va aconseguir la nacionalitat espanyola, sense renegar de l'argentina.
Des dels començaments va dedicar tot el seu esforç i temps lliure, a la militància social a través del moviment ciutadà en el qual creia sincerament com a espai des del qual intentar una vida més digna i solidària en els barris.
Va començar en l'Associació de Veïns de Malvarrosa on va ser el seu president, i després va ser el president de la Federació d'Associacions de la Comunitat Valenciana, fins al seu últim moment.
Va ser un home sempre compromès social i políticament amb el seu temps, tant a Argentina com ací, des d'un posicionament profundament cristià i socialista, i es va embarcar en les reivindicacions sindicals, polítiques i socials. El seu compromís
era amb la Ciutadania, i les persones que l' envoltaren i van tenir l'oportunitat de gaudir-lo, comprovaren que era un magnífic ésser humà, carismàtic i lliure, que malgrat el cansament, l'esforç i les pressions, sempre va mantenir el to entusiasta i mediador i la generositat que es traduïa en la seua saber escoltar i somriure.
Des dels començaments va dedicar tot el seu esforç i temps lliure, a la militància social a través del moviment ciutadà en el qual creia sincerament com a espai des del qual intentar una vida més digna i solidària en els barris.
Va començar en l'Associació de Veïns de Malvarrosa on va ser el seu president, i després va ser el president de la Federació d'Associacions de la Comunitat Valenciana, fins al seu últim moment.
Va ser un home sempre compromès social i políticament amb el seu temps, tant a Argentina com ací, des d'un posicionament profundament cristià i socialista, i es va embarcar en les reivindicacions sindicals, polítiques i socials. El seu compromís
era amb la Ciutadania, i les persones que l' envoltaren i van tenir l'oportunitat de gaudir-lo, comprovaren que era un magnífic ésser humà, carismàtic i lliure, que malgrat el cansament, l'esforç i les pressions, sempre va mantenir el to entusiasta i mediador i la generositat que es traduïa en la seua saber escoltar i somriure.
Morí d'un sobat i inesperat infart el 27 de julio de 1994. El 19 de desembre de 1994 va nàixer la fundació que porta el seu nom i que continua la seua línia tractant d'estar present en totes les reivindicacions socials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario