En 1914 es va inaugurar el primer nucli de l'actual Hospital de la
Malva-rosa: van ser quatre llits per al tractament de malalts de
tuberculosi en una xalet proper a la platja sota la responsabilitat del
metge Mariano Pérez Feliu.
En el juny d'aquell mateix any el secretari de la Junta Provincial contra la Tuberculosi encarregava a l'arquitecte Vicente Rodríguez Martin la construcció d'un sanatori marítim, sobre terrenys cedits pel Ministeri de Foment en la platja de la Malva-rosa. Deu anys més tard, l'activitat del sanatori començava després de l'estada d'una colònia escolar de xiquets i xiquetes de Saragossa. Era gener de 1925 i es recorda la primera visita dels Reis Mags als 22 xicotets pacients, rebuts amb tots els honors pel director Don José Tomas López Blat i l'administrador Don Joan Heredia. La institució va ser des del principi un referent, i al febrer 1925 el Director General de Sanitat en un discurs oficial lloava la qualitat del servei i prometia millores en l'estructura.
En 1931 Mariano Pérez Feliu va ser nomenat al seu torn director del Complex Sanatori Marítim, que comptava amb 120 llits per a pacients hospitalitzats i 124 en l'edifici de la colònia. L'actual Hospital corresponia a l'edifici principal, al com se sumava la "casa del metge", actualment l'àrea dedicada a l'administració. D. Álvaro López Fernández va succeir a D.
Mariano Pérez al novembre de 1932, i va dirigir les seues
activitats encaminades al tractament dels malalts tuberculosos
especialment afectats de patologia òssia, i altres malalts de l'aparell
locomotor, entre ells poliomielítics, alguns traumatitzats, etc... La
seua tasca va ser molt important ja que va impulsar l'avanç dels serveis
prestats amb la cura de patologies òssies, la
poliomielitis, complementant el tractament de la tuberculosi. Durant la
Guerra Civil el doctor va ser voluntari a Terol, a Sarrión, amb la
Columna de Hierro, cos de voluntaris de matriu anarquista. Durant la seua
absència el Sanatori és dirigit per la seua esposa, Donya Juanita
Garcia Orcoyen (llicenciada en Medicina el 1925), encara que teòricament
estava sota la direcció d'un cómite dirigit per D. Manolo Yunta. Durant aquest període el Sanatori va passar a
anomenar-se Sanatori
Helio-Marino Pablo Iglesias.
Després de la comesa l'Hospital va quedar desmantellat, per a engegar-ho i sortejar els processos depurativos de la postguerra, el Cap Provincial de Sanitat Don Leopoldo Acosta va destituir a D. Alvaro Lopez com a Director del Sanatori, donant-li un lloc de cirurgià i va nomenar el destituït director de l'Hospital de Portacelli D. Antonio Damiá. Durant aquest període que va durar 3 anys, tal com va reconèixer el Dr. Damiá, va seguir sent el Dr. López el director efectiu del Sanatori. L'hospital es va enfrontar a la dura realitat de l'escassetat de mitjans, però gràcies a la dedicació del personal mèdic, els auxiliars sanitaris i de les religioses que servien, es va anar afermant com una de les institucions més respectades de la Comunitat. Va haver-hi gestos de generositat per part dels encarregats en els moments més dramàtics i es van trobar solucions per a recaptar fons, com l'organització d'una loteria que va estar sortejant-se fins a 1960.
Com a anècdota relatar que cada any,
l'Athletic de Bilbao en els seus derbis valencians visitava la
institució i d'gual manera la Fallera Major: la finalitat era cridar
l'atenció sobre aquesta institució modèlica, que segueix exercint la
seua tasca per garantir assistència sanitària de qualitat a la Comunitat
Valenciana.
El 25 de Novembre de 1997 es va celebrar un acte d'homenatge al doctor Álvaro López Fernández, el qual havia desenvolupat el seu treball des del 28 de novembre de 1932 al 8 de maig de 1974, en reconeixement a la tasca realitzada en eixe hospital en favor de tot el poble valencià, tot recordant la seua persona. Es va destapar una placa que hi feia esment i que va ser inaugurada al novembre de 1997 pel Conseller de Sanitat Joaquin Farnós Gauchia.
En el juny d'aquell mateix any el secretari de la Junta Provincial contra la Tuberculosi encarregava a l'arquitecte Vicente Rodríguez Martin la construcció d'un sanatori marítim, sobre terrenys cedits pel Ministeri de Foment en la platja de la Malva-rosa. Deu anys més tard, l'activitat del sanatori començava després de l'estada d'una colònia escolar de xiquets i xiquetes de Saragossa. Era gener de 1925 i es recorda la primera visita dels Reis Mags als 22 xicotets pacients, rebuts amb tots els honors pel director Don José Tomas López Blat i l'administrador Don Joan Heredia. La institució va ser des del principi un referent, i al febrer 1925 el Director General de Sanitat en un discurs oficial lloava la qualitat del servei i prometia millores en l'estructura.
En 1931 Mariano Pérez Feliu va ser nomenat al seu torn director del Complex Sanatori Marítim, que comptava amb 120 llits per a pacients hospitalitzats i 124 en l'edifici de la colònia. L'actual Hospital corresponia a l'edifici principal, al com se sumava la "casa del metge", actualment l'àrea dedicada a l'administració. D. Álvaro López Fernández va succeir a D.
Mariano Pérez al novembre de 1932, i va dirigir les seues
activitats encaminades al tractament dels malalts tuberculosos
especialment afectats de patologia òssia, i altres malalts de l'aparell
locomotor, entre ells poliomielítics, alguns traumatitzats, etc... La
seua tasca va ser molt important ja que va impulsar l'avanç dels serveis
prestats amb la cura de patologies òssies, la
poliomielitis, complementant el tractament de la tuberculosi. Durant la
Guerra Civil el doctor va ser voluntari a Terol, a Sarrión, amb la
Columna de Hierro, cos de voluntaris de matriu anarquista. Durant la seua
absència el Sanatori és dirigit per la seua esposa, Donya Juanita
Garcia Orcoyen (llicenciada en Medicina el 1925), encara que teòricament
estava sota la direcció d'un cómite dirigit per D. Manolo Yunta. Durant aquest període el Sanatori va passar a
anomenar-se Sanatori
Helio-Marino Pablo Iglesias.
Després de la comesa l'Hospital va quedar desmantellat, per a engegar-ho i sortejar els processos depurativos de la postguerra, el Cap Provincial de Sanitat Don Leopoldo Acosta va destituir a D. Alvaro Lopez com a Director del Sanatori, donant-li un lloc de cirurgià i va nomenar el destituït director de l'Hospital de Portacelli D. Antonio Damiá. Durant aquest període que va durar 3 anys, tal com va reconèixer el Dr. Damiá, va seguir sent el Dr. López el director efectiu del Sanatori. L'hospital es va enfrontar a la dura realitat de l'escassetat de mitjans, però gràcies a la dedicació del personal mèdic, els auxiliars sanitaris i de les religioses que servien, es va anar afermant com una de les institucions més respectades de la Comunitat. Va haver-hi gestos de generositat per part dels encarregats en els moments més dramàtics i es van trobar solucions per a recaptar fons, com l'organització d'una loteria que va estar sortejant-se fins a 1960.
Com a anècdota relatar que cada any,
l'Athletic de Bilbao en els seus derbis valencians visitava la
institució i d'gual manera la Fallera Major: la finalitat era cridar
l'atenció sobre aquesta institució modèlica, que segueix exercint la
seua tasca per garantir assistència sanitària de qualitat a la Comunitat
Valenciana. El 25 de Novembre de 1997 es va celebrar un acte d'homenatge al doctor Álvaro López Fernández, el qual havia desenvolupat el seu treball des del 28 de novembre de 1932 al 8 de maig de 1974, en reconeixement a la tasca realitzada en eixe hospital en favor de tot el poble valencià, tot recordant la seua persona. Es va destapar una placa que hi feia esment i que va ser inaugurada al novembre de 1997 pel Conseller de Sanitat Joaquin Farnós Gauchia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario