Arnau de Vilanova

Probablement Arnau de Vilanova va nàixer en la ciutat de València l'any 1240 i va morir en Messina (Sicília) en 1310. Existeix certa controvèrsia perquè podria haver nascut a Aragó (Villanueva de Jiloca), però per descomptat si va anar així quasi immediatament es va traslladar a València, on va créixer. Va passar la seua llarga vida a cavall entre Montpeller, València i Sicília.
En 1260 estudiava Medicina a Montpeller. En 1290 era un destacat professor de la Facultat de Medicina d'eixa ciutat, la millor de l'edat mitjana. La ciència que Arnau va practicar es basava en els preceptes d'Hipócrates, Galeno i Avicena, la medicina àrab i teories pròpies. Ell mateix va traduir a Avicena, Galeno i altres autors
Vilanova va escriure dotzenes de llibres, alguns obres clau per a la medicina europea, com Regimen Sanitatis ad regum Aragonum (Règim de salut per al rei d'Aragó)(1305-1308) o Speculum medicinae (Cristall mèdic) (1311?). Els seus llibres i tractats van ser traduïts a diversos idiomes i reimpresos en nombroses ocasions.
Tradicionalment se li considera el descobridor de les propietats desinfectants i profilácticas de l'alcohol, sens dubte un fet molt important per a la medicina d'aquella època, ja que encara no es coneixia el concepte d'infecció. També va introduir a Europa el secret de la destil·lació de l'alcohol, un descobriment àrab.
Vilanova va ser el millor metge d'Europa, possiblement el millor del món llatí medieval. Prova d'açò és que va ser el doctor personal dels reis de València Pere I, Alfons I i Jaume II i de papes com Bonifaci VIII, Benedict XI i Clement V. També va ser intèrpret de somnis de Frederic II, el rei de Sicília.
Aquest Homo Universalis va ser un erudit que sabia de medicina, humanitats, filosofia, teologia i un políglota que parlava hebreu, àrab, algunes llengües vulgars de les actuals França i Itàlia i probablement el grec. Va escriure les seues obres en valencià i llatí. Va ser metge, professor, teòleg, escriptor, ambaixador a París.
Com a autor d'obres científiques va abordar temes de medicina, cirurgia, farmàcia, astrologia, alquímia, higiene, etc. Com a autor d'obres religioses va escriure la Confessió de Barcelona, la Llicó de Narbona, el Raonament d'Avinyó i la Informació espiritual al rei Frederic, redactats tots ells emtre 1305 i 1310. Pensava que la fi del món era imminent i les seues obres religioses van alçar butllofes. Va ser perseguit per inquisidores i va conèixer la presó, però al final sempre va ser absolt per tots els papes.

Com a curiositat indicar que aquets carrer era abans l'últim tram del Camí de Farinós.