Pintor Joan Genovés

Juon Genovés Candel, nascut a València el 31 de maig de 1930 i mort a Madrid el 2020. Format en l'Escola de Belles Arts de València, des de l'inici de la seua trajectòria professional va ser un pintor inquiet i preocupat tant per la necessitat de renovar l'art espanyol com per la funció de l'art i l'artista en la societat. La seua ferma convicció sobre l'art transformador i compromès amb l'entorn li va portar a formar part de col·lectius molt significatius en el panorama espanyol de postguerra: Els Set (1949), Grup Parpalló (1956) i Profund (1960). En aquest últim grup, que va suposar nous plantejaments figuratius enfront de l'informalisme, Genovés va desenvolupar una pintura de caràcter expressionista i provocador. En la dècada dels seixanta, després d'una breu crisi pictòrica i una relació profunda amb els moviments d'oposició al règim franquista, va començar a plantejar dos temes: el "individu sol", resolt inicialment com un "collage" en relleu, i la "multitud", tractat amb tintes planes i estructures plàstiques d'aspecte cinematogràfic.
Aquesta última proposta es concretarà amb el temps en un singular realisme polític de forta denúncia social, confeccionat a partir de la manipulació d'imatges proporcionades pels mitjans de comunicació de masses. En els anys vuitanta va iniciar un nou període en el qual es va interessar pel paisatge urbà, reduint-lo a una gamma cromàtica de grises, blaves i ocres que constitueixen el que s'ha donat a cridar "espais de la solitud".
Ha sigut guardonat, entre uns altres, amb l'Esment d'Honor (XXXIII Biennale vaig donar Venezia, 1966), la Medalla d'Or (VI Biennale Internazionale de San Marino, 1967), el Premi Marzotto Internazionale (1968), el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya (1984), el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana (2002) i la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles arts, Ministeri de Cultura (2005).

Des de bé prompte i com bé es reflecteix en la seua obra ha format part d'un ampli grup d'intel·lectuals i artistes que van exercir oposició al franquisme. En 1982 va ser candidat a les Corts Generals pel Partit Comunista del País Valencià.
La seua obra tal vegada mes emblemàtica i icònica de l'antifranquisme és la que porta per títol "El abrazo" (1976) exposat en el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid i que aquest va cedir al Congrés dels Diputats el 2016.