Cristóbal Llorens

Cristóbal Llorens (1553-1617) va ser un pintor tardorenacentista valencià, deixeble i continuador de l'estil de Juan de Juanes.
Anomenat alguna vegada Cristóbal Llorens I o el Major per a diferenciar-lo del seu nebot, Cristóbal Llorens II , va nàixer a Bocairent on va poder conèixer a Joan de Joanes, el testament del qual va rebre el 20 de desembre de 1579 en la seua qualitat de notari, ofici que va deure aprendre, alhora que el de pintor, amb ajuda del seu germà Onofre Llorens, cirurgià.
S'han documentat nombrosos retaules contractats per ell, tant en localitats de València com de la província d'Alacant, encara que en la seua major part es tracta d'obres no conservades. En 1591 va ser cridat a València amb altres pintors perquè informara sobre la decoració de la Sala Nova del Palau de la Generalitat, del qual es va excusar per trobar-se ocupat en el retaule del Rosari de la parroquial d'Elda, acabat un any després; en 1593 es trobava a Caudete, pintant el també desaparegut retaule de les Ànimes, i en 1594, després de treballar a Ontinyent per als dominics, va contractar amb el monestir jerónim de Sant Miquel dels Reis les pintures dels retaules de Sant Sebastià i de la Magdalena, en els quals va treballar fins a 1597. Aquest mateix any va contractar la pintura i daurat del retaule major de la parròquia de l'Asumpció d'Alaquàs que és, amb el retaule de Sant Josep de la mateixa església (1612), el punt de partida per a definir el seu estil, caracteritzat per la repetició dels models joanescos, la correcció en el dibuix, els rostres angulosos, una pinzellada dura i minuciosa atenta als detalls i els fons paisatgístics flamencs. Aquests trets són també els que s'adverteixen en el Sant Joan Evangelista del Museu de Belles Arts de València, o en les taules d'un primitiu retaule dedicat als Misteris del Rosari, conservades en l'església de Santa María d'Alcoi, entre altres obres atribuïdes al pintor.
En 1607 es trobava a València, on havia fixat la seua residència, documentant-se-li entre els directius del Col·legi que amb caràcter gremial els pintors valencians es proposaven crear, en el qual ostentava el càrrec de conservador, encara que va seguir viatjant per a realitzar treballs fora de la capital: retaules majors de les esglésies parroquials de Torrent (1607) i Quatretonda (1608-1611) i retaule de La nostra Senyora del Rosari a Vinaròs (1615), tots ells desapareguts. Les últimes notícies que d'ell han arribat, de 1616 i febrer de 1617, estan relacionades amb el citat Col·legi de Pintors, en alguna ocasió reunit en el seu propi domicili, «fora els murs de la present ciutat, entre lo portal de la Mar i lo convent de Nra. Sra, del Remey» i amb els plets sorgits entorn d'ell, en els quals el seu ofici de notari va poder ser d'alguna utilitat.