Botànic Felix Robillard

Jean Felix Robillard Closier (1812-1888) fou la persona que amb el seu assentament al nostre barri el va crear. De fet una de les plantes que usava en la creació de les essències que fabricava és la que donaria nom al nostre barri: la malva-rosa.

Va ser jardiner en cap dels Camps Elisis, es va formar en l'l Institut Horticole de Fromon i en el Jardin de Plantes de París, on també va estudiar Cavanilles. En 1848 va emigrar cap a València cercant nous reptes on s'establiria després de ser nomenat jardiner major del Botànic.

Va adquirir uns terrenys de marjal al nord del Cabanyal i els va dividir en tres grans àrees: la seua casa, la fàbrica d'essències, on va plantar i la de sabó. Fixarà la seua residència en una alqueria en el camí de la Malva-rosa, junt a l'actual Camp de Futbol de la Malva-rosa.  La residència familiar, per fer-nos una idea de com era de gran, tenia 22 habitacions i un hort de 6.848 metres. En aquests terrenys instal·là fonts i hivernacles.

Va dessecar els terrenys existents i sobre els mateixos va posar en marxa una finca dedicada al cultiu de geranis pelargonium capitatum, una flor originària de Cap Verd a Sud-àfrica, comunament coneguda com malva-rosa. Va resultar que la fàbrica va ser la primera d'essències establida a Espanya i la primera de sabons tocadors i perfumeria establida a València.  D'esperit innovador, Robillard va aprofitar el bon rendiment de la malva-rosa, la seua riquesa en oli essencial i els seus coneixements científics per a muntar en 1860 una fàbrica d'essències en una antiga fosa situada entre l'actual plaça de Vera i l'avinguda de la Malva-rosa on va produir essències de malva-rosa, berbena, artemísia, nards i oli d'ametles, entre altres productes. Malgrat la gran varietat, va ser la malva-rosa la que va arribar a conrear a escala industrial per a la seua fàbrica de sabons i essències i amb les quals es va presentar en l'Exposició de Londres de 1862 i en la de París de 1867. Amb elles va arribar a obtenir el reconeixement del pare de la cosmètica moderna, Eugene Rimmel, i una medalla de bronze en l'Exposició de París, així com referències en totes les publicacions importants sobre olis essencials per a la fabricació de perfums de l’època. A València va impulsar el cultiu a escala industrial de la malva-rosa  i va posar en funcionament una fàbrica d'essències pionera.

Robillard va contribuir, doncs, a la difusió del nom de València pels cinc continents a causa de la fama del seu establiment d'horticultura, la seua fàbrica de sabons i essències i la divulgació científica de la seua tasca en nombroses publicacions. Entre el seu llegat a la societat valenciana destaca la millora de la salubritat dels terrenys que constituïen l'actual barri de la Malva-rosa i l'origen del seu nom; la seua tasca en la reordenació del Jardí Botànic i en el disseny dels hivernacles; així com la seua aportació a la modernització de l'agricultura valenciana i al desenvolupament del teixit industrial del segle XIX.

Va morir el 30 de setembre de 1888 als 76 anys. Està enterrat en el Cementeri del Cabanyal i actualment compta amb una plaça amb el seu nom, gràcies a la insistència de l'Associació de Veïns de la Malva-rosa que des de l'any 2000 va promoure aquesta iniciativa i que finalment cristal·litzaria a l'any 2010.  La plaça i el parc van ser possibles gràcies als fons del govern d'Espanya que llavors presidia Rodríguez Zapatero, amb els diners del famós "pla Zapatero" que es va engegar per a reduir l'atur en els ajuntaments. Tot i que hauria d'haver estat un gran acte en memòria de tan insigne personatge, la retolació es va fer sense acte oficial ni públic. Robillard fou víctima de la tensió política entre el PSOE i el govern del PP de Rita Barberá, que no va inaugurar ni una sola obra del pla per a mantenir-lo en l'ombra. Ni tan sols es van dignar a posar una llegenda al costat del monòlit. Per a més inri no van plantar ni una trista malva-rosa.

Alguns dels descendents del botànic encara viuen prop de la Malva-rosa,  concretament en una finca coneguda com a "L'Hort dels Misteris" ja en el terme municipal d'Alboraia.