Jean Felix
Robillard Closier (1812-1888) fou la persona que amb el seu assentament al
nostre barri el va crear. De fet una de les plantes que usava en la creació de
les essències que fabricava és la que donaria nom al nostre barri: la malva-rosa.
Va ser jardiner
en cap dels Camps Elisis, es va formar en l'l Institut Horticole de Fromon
i en el Jardin de Plantes de París, on també va estudiar Cavanilles. En
1848 va emigrar cap a València cercant nous reptes on s'establiria després de
ser nomenat jardiner major del Botànic.
Va adquirir uns
terrenys de marjal al nord del Cabanyal i els va dividir en tres grans àrees:
la seua casa, la fàbrica d'essències, on va plantar i la de sabó. Fixarà la
seua residència en una alqueria en el camí de la Malva-rosa, junt a l'actual
Camp de Futbol de la Malva-rosa. La residència familiar, per fer-nos una
idea de com era de gran, tenia 22 habitacions i un hort de 6.848 metres. En
aquests terrenys instal·là fonts i hivernacles. 

Va dessecar els
terrenys existents i sobre els mateixos va posar en marxa una finca dedicada al
cultiu de geranis pelargonium capitatum,
una flor originària de Cap Verd a Sud-àfrica, comunament coneguda com
malva-rosa. Va resultar que la fàbrica va ser la primera d'essències establida
a Espanya i la primera de sabons tocadors i perfumeria establida a
València. D'esperit innovador, Robillard va aprofitar el bon rendiment de
la malva-rosa, la seua riquesa en oli essencial i els seus coneixements
científics per a muntar en 1860 una fàbrica d'essències en una antiga fosa
situada entre l'actual plaça de Vera i l'avinguda de la Malva-rosa on va
produir essències de malva-rosa, berbena, artemísia, nards i oli d'ametles,
entre altres productes. Malgrat la gran varietat, va ser la malva-rosa la que
va arribar a conrear a escala industrial per a la seua fàbrica de sabons i
essències i amb les quals es va presentar en l'Exposició de Londres de 1862 i
en la de París de 1867. Amb elles va arribar a obtenir el reconeixement del
pare de la cosmètica
moderna, Eugene Rimmel, i una medalla de bronze en
l'Exposició de París, així com referències en totes les publicacions importants
sobre olis essencials per a la fabricació de perfums de l’època. A València va
impulsar el cultiu a escala industrial de la malva-rosa i va posar en
funcionament una fàbrica d'essències pionera.
moderna, Eugene Rimmel, i una medalla de bronze en
l'Exposició de París, així com referències en totes les publicacions importants
sobre olis essencials per a la fabricació de perfums de l’època. A València va
impulsar el cultiu a escala industrial de la malva-rosa i va posar en
funcionament una fàbrica d'essències pionera.
Robillard va
contribuir, doncs, a la difusió del nom de València pels cinc continents a
causa de la fama del seu establiment d'horticultura, la seua fàbrica de sabons
i essències i la divulgació científica de la seua tasca en nombroses
publicacions. Entre el seu llegat a la societat valenciana destaca la millora
de la salubritat dels terrenys que constituïen l'actual barri de la Malva-rosa
i l'origen del seu nom; la seua tasca en la reordenació del Jardí Botànic i en
el disseny dels hivernacles; així com la seua aportació a la modernització de
l'agricultura valenciana i al desenvolupament del teixit industrial del segle
XIX.
Va morir el 30
de setembre de 1888 als 76 anys. Està enterrat en el Cementeri del Cabanyal i
actualment compta amb una plaça amb el seu nom, gràcies a la insistència de
l'Associació de Veïns de la Malva-rosa que des de l'any 2000 va promoure aquesta iniciativa i que finalment cristal·litzaria a l'any 2010. La
plaça i el parc van ser possibles gràcies als fons del govern d'Espanya que
llavors presidia Rodríguez Zapatero, amb els diners del famós "pla
Zapatero" que es va engegar per a reduir l'atur en els ajuntaments. Tot i
que hauria d'haver estat un gran acte en memòria de tan insigne personatge, la
retolació es va fer sense acte oficial
ni públic. Robillard fou víctima de la
tensió política entre el PSOE i el govern del PP de Rita Barberá, que no va
inaugurar ni una sola obra del pla per a mantenir-lo en l'ombra. Ni tan sols es
van dignar a posar una llegenda al costat del monòlit. Per a més inri no van
plantar ni una trista malva-rosa.
ni públic. Robillard fou víctima de la
tensió política entre el PSOE i el govern del PP de Rita Barberá, que no va
inaugurar ni una sola obra del pla per a mantenir-lo en l'ombra. Ni tan sols es
van dignar a posar una llegenda al costat del monòlit. Per a més inri no van
plantar ni una trista malva-rosa.
Alguns dels
descendents del botànic encara viuen prop de la Malva-rosa, concretament
en una finca coneguda com a "L'Hort dels Misteris" ja en el terme
municipal d'Alboraia.

No hay comentarios:
Publicar un comentario