Francisco de Paula Momblanch i Gonzálbez (Alcoi, 18 d'octubre de 1892 -
València, 17 d'abril de 1980) va ser un escriptor, historiador, advocat,
periodista i publicista.
Els seus pares procedien de Muro d'Alcoi, on va cursar els seus estudis de Batxillerat i Magisteri, treballant com a docent a Borriana i Benilloba. Posteriorment es traslladaria a València per a cursar el Batxillerat i el magisteri docent que va exercir a Borriana i a Benillloba. Instal·lat definitivament a València, va ingressar per oposició en la Caixa d'Estalvis de València, sent director de la sucursal dels Poblats Marítims. Després de la guerra civil i malgrat la dura postguerra, la seua fèrria voluntat li va portar a cursar estudis en la Facultat de Dret de València, on va aconseguir posteriorment el Doctorat. Va consagrar tota la seua vida a la professió d'advocat i la recerca històrica.
En la seua faceta periodística i política, durant la dècada de 1920 va dirigir el setmanari jaimista El Tradicionalista, d'orientació carlista. En les eleccions municipals de 1931 es va presentar a regidor per la Candidatura de Concentració Monàrquica i en les constituents d'eixe mateix any va ser candidat a diputat per València juntament amb els jaimistas Marquès de Villores i Rafael Díaz Aguado i Salaverri.
Els seus pares procedien de Muro d'Alcoi, on va cursar els seus estudis de Batxillerat i Magisteri, treballant com a docent a Borriana i Benilloba. Posteriorment es traslladaria a València per a cursar el Batxillerat i el magisteri docent que va exercir a Borriana i a Benillloba. Instal·lat definitivament a València, va ingressar per oposició en la Caixa d'Estalvis de València, sent director de la sucursal dels Poblats Marítims. Després de la guerra civil i malgrat la dura postguerra, la seua fèrria voluntat li va portar a cursar estudis en la Facultat de Dret de València, on va aconseguir posteriorment el Doctorat. Va consagrar tota la seua vida a la professió d'advocat i la recerca històrica.
En la seua faceta periodística i política, durant la dècada de 1920 va dirigir el setmanari jaimista El Tradicionalista, d'orientació carlista. En les eleccions municipals de 1931 es va presentar a regidor per la Candidatura de Concentració Monàrquica i en les constituents d'eixe mateix any va ser candidat a diputat per València juntament amb els jaimistas Marquès de Villores i Rafael Díaz Aguado i Salaverri.
Durant la Segona República va ser cap provincial de
la Comunió Tradicionalista a València. En 1932 arribaria a ser
empresonat per protestar contra un ultratge inferit a una efígie de la
Mare de Déu, rebent per açò la felicitació del cabdill carlista Alfonso
Carlos de Borbón.
Després de la guerra es va doctorar en Dret per la Universitat de València i va exercir d'advocat, a més de dedicar-se a la recerca històrica.
Després de la guerra es va doctorar en Dret per la Universitat de València i va exercir d'advocat, a més de dedicar-se a la recerca històrica.
El 3 de gener de 1949 va ser nomenat Cronista Oficial i Fill Adoptiu de Muro d'Alcoi. Entre la seua prolixa labor històrica investigadora destaquen: Influencia política de San Vicente Ferrer (1919), La segunda Germanía del Reino de Valencia (1957), Historia de la Villa de Muro (1959), Historia de la Albufera de Valencia (1960) i Al-Azraq, capitán de moros (1977).
Entre altres càrrecs va ser: President de lAssociació de Cronistes Oficials del Regne de València (dècada dels 50) Acadèmic de la Real Acadèmia de la Història (1959), Acadèmic de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i Acadèmic de Número de l'avui Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Distingit amb l'Encomana de l'Ordre Civil d'Alfonso X el Sabio i la Creu distingida de Primera Classe de Sant Raimundo de Penyafort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario