Pare Antón Martín

Antón Martín de Dios va nàixer en 1500 an Mira (Conca) i va morir en 1553 a Madrid. Va ser un religiós i infermer espanyol.

Era fill d'un matrimoni de camperols acomodats, Pedro d'Aragó i Elvira Martín. Va quedar orfe de pare als pocs anys i la seua mare va tornar a casar-se. Els seus dos germans van desaprovar les noves nupcias de la seua mare, per la qual cosa es van emancipar. Antón es va traslladar a Madrid i va decidir emprendre la carrera militar, enrolant-se a València. En conèixer la mort del seu germà Pedro a Granada, a les mans del germà d'una dona amb qui havia rebutjat casar-se, va marxar a aquesta ciutat a venjar-lo. No obstant açò, allí va conèixer a Joan de Déu, religiós dedicat a la caritat, que el va convéncer perquè abandonara els seus plans de venjança. Així ho va fer, i va demanar públicament la commutació de la pena de mort de l'assassí. A més es va unir al religiós en la seua tasca assistencial en l'Hospital de Granada; i a la mort d'aquell (8 de març de 1550) li va ser encomanada la direcció d'un grup de pares hospitalaris que van acabar constituint-se en l'anomenada Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu (Joan de Déu no seria beatificat fins a 1630 ni canonitzat fins a 1690).
Antón Martín va tornar a la cort per a fundar l'anomenat Hospital de Sant Joan de Déu o "d'Antón Martín" en un terreny del carrer Atocha cedit per Fernando de Zomoza. Va fundar un altre hospital de Sant Joan de Déu a Còrdova, i els hospitals de Sant Joan de Déu es van estendre per tota Espanya com a fundacions de particulars (Pedro Pecador a Sevilla, Fruits de Sant Pere en Lucena...). En 1587 es va produir un agrupament dels hospitals madrilenys que va convertir al d'Antón Martín en el major de la vila, en absorbir a l'Hospital del Camp del Rei i a l'Hospital de Sant Lázaro. Amb el temps es va convertir en un dels més importants focus de ciències sociosanitàries a Espanya.