Isabel de Villena

Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana del segle XV precursora del feminisme cosa que la farà molt important.  Va nàixer probablement a València, el 1430, filla bastarda d'Enrique de Villena, noble castellà de la casa dels Trastàmares. Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor Manuel i va viure des de menuda a la cort de Maria de Castella, on es va educar dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en el monestir de la Trinitat de les clarisses de València. El 1463 en seria nomenada abadessa.

Durant la seua vida religiosa, sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seua altura intel·lectual. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura valenciana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490.

L'única obra que s'ha conservat d'ella és el Vita Christi, que fou publicat a València el 1497 per l'abadessa que la va succeir, Aldonça de Montsoriu. 

Finalment i com a curiositat indicar que aquest carrer havia sigut conegut anteriorment des del 19 de desembre de 1932 com a María Blasco del Cacho, dedicada a l'esposa del novel·lista i polític Vicente Blasco Ibáñez amb el qual havia contret matrimoni el 18 de novembre de 1891.