Berenguer de Montoliu

Fou un vicealmirall al servei de Pere el Gran i d’Alfons el Liberal. Manava quatre galeres, que s’uniren a l’estol de Roger de Llúria poc abans del combat decisiu contra l’esquadra francesa, el 1285. Alfons II li encomanà el comandament d’un estol el 1289, per si de cas esclatava la guerra amb Carles II d’Anjou. Cooperà per mar a la presa de Tarifa per part de Sanç IV de Castella el 1292.

La conquesta, reconquesta o presa de Tarifa va ser una operació militar liderada per la Corona de Castella-Lleó, amb suport genovés, aragonès i granadí, mitjançant la qual es va conquistar en 1292 la ciutat de Tarifa, en poder dels benimerins. És un dels episodis més importants de la Batalla de l'Estret. El cèrcol a la ciutat, que havia mantingut una importància estratègica clau al llarg de bona part l'Edat Mitjana per a les diferents potències de la zona, va consistir en un atac combinat de forces terrestres i navals. Ja des de l'any anterior Tarifa havia sigut sotmesa a un bloqueig naval per a evitar l'aprovisionament de subministraments. El contingent naval, liderat per l'almirall genovés Benedetto Zaccaria, estava compost per una flota de naus genovesas, castellanes i aragoneses (subcomandadas les últimes per Berenguer de Montoliu). Sanç IV també va comptar amb ajuda logística de l'emirat de Granada. El cèrcol terrestre es va configurar cap a juliol de 1292, amb l'arribada a la zona de Sanç IV de Castella. L'entrada de les seues forces victorioses en la ciutat es va produir cap al 14 d'octubre de 1292.
La conquesta de la ciutat va ser l'avanç cristià més determinant en dos segles de conflictes en l'àrea de l'Estret de Gibraltar. La lluita entre les armades cristianes i musulmanes en aigües de l'estret va ser sempre tenaç i mantinguda i, encara que es va mostrar indecisa durant dècades, al final es va decantar pels regnes cristians, sobretot després de la conquesta de Tarifa.